L'objectiu de tot procés d'aprenentatge és que l'aprenent generi coneixement. Si acceptem aquest marc constructivista, el mestre ha de ser un guia, un mediador que ajudi l'alumne en el procés de construcció del coneixement. El seu paper no és transmetre continguts amb explicacions clares i precises sinó dissenyar activitats que tinguin per objectiu facilitar les experiències d'aprenentatge de l'alumnat.
Per això cal situar l'aprenentatge en contextos el màxim de reals possibles, plantejant tasques complexes i autèntiques.
L'aprenentatge ha d'estar centrat en l'alumne qui ha de posar en marxa processos de reflexió, anàlisi, síntesi i avaluació.
Bloom va representar el procés d'aprenentatge en diferents nivells, especificant en diferents categories les habilitats que els estudiants han de mostrar. Així han de recordar (reconèixer idees e informació), comprendre (interpretar informació a partir del que sap), aplicar (seleccionar dades per solucionar un problema), analitzar (classificar, formular hipòtesis), avaluar (revisar, criticar) i crear.
Els estudiants han d'haver adquirit noves habilitats i coneixements després de realitzar un procés d'aprenentatge que pot iniciar-se en qualsevol dels nivells esmentats.
Però l'escola del s. XXI no pot obviar la importància de la col·laboració en tot procés d'aprenentatge. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'escola, les eines digitals al servei de l'aprenentatge i el coneixement poden facilitar aquesta col·laboració i alhora un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat.
Però la importància no està en disposar i ensenyar l'ús d'aquestes eines sinó en proposar tasques en què els alumnes desenvolupin les habilitats abans esmentades que es veuran facilitades amb aquests mitjans digitals.
Al nostre procés d'aprenentatge a GITIC I COED hem realitzat tasques que poden exemplificar el que acabo d'explicar.
La societat està vivint grans i ràpides transformacions com a conseqüència de l'impacte de les tecnologies. L'abundància i la multiplicitat de les fonts d’informació disponibles a la xarxa comporta que els alumnes hàgim de desenvolupar noves capacitats i destreses.
Per poder recordar aquelles pàgines web amb informacions rellevants per les tasques que hem de realitzar o que tenen algun interès específic i ens poden ser útils més endavant, hem après alguna eina de bookmarquing o marcadors socials. Així Mister Wong és una eina web 2.0 que no només ens facilita marcar els nostres favorits per recordar-los i trobar-los sense problemes sinó que també ens permet compartir-los amb altres usuaris i accedir als seus marcadors. Però també és possible amb aquesta eina classificar i categoritzar els llocs preferits assignant-los-hi etiquetes, una activitat per a comprendre. Un altre servei de marcadors socials que hem après a utilitzar és Pearltrees, eina amb la que emmagatzemem els favorits classificant-los en forma d'arbre.
Però no n'hi ha prou amb marcar i classificar els webs i blogs que més ens interessen. Aquests s'actualitzen sovint i és dificil estar al dia dels nostres espais favorits si els hem de visitar un a un. Per això disposar de Google Reader és molt útil. Amb aquesta eina podem subscriure'ns als webs que desitgem de manera que el contingut nou ens arribi directament quan el publiquen. Una nova activitat per comprendre.
Utilitzar Scratch, l'entorn gràfic de programació que hem investigat a GITIC, ens ha permet crear, dissenyar un petit programa. Hem hagut de planificar els passos per aconseguir el nostre objectiu: interpretar les diverses ordres, aplicar allò que anàvem descobrint, interpretar les diferents accions, organitzar-les, analitzar, avaluar i revisar les errades. També hem compartit a la web el petit programa dissenyat.
L'elaboració de mapes conceptuals és una tasca suposa resumir i classificar informació (comprendre) però també establir relacions entre els diferents conceptes (analitzar) i projectar les nostres idees o coneixements (crear). Cmaptools és l'eina digital que hem utilitzat per aquestes activitats.
Produir els nostres propis vídeos ha estat possible gràcies una eina relativament senzilla com Windows movie-maker. Naturalment caldrà que planifiquem prèviament els passos i analitzem el material que necessitem d'acord als objectius perseguits per crear el nostre producte. Posteriorment el podem publicar i compartir a la xarxa a través de Youtube.
En diversos treballs de COED hem utilitzat en moltes ocasions eines col·laboratives com les que proporciona Google. El treball en grup ha estat més fàcil en utilitzar els documents compartits de google. No només elaboràvem individualment la nostra part i la compartíem amb la resta del grup sinó que podíem avaluar el treball dels altres participants, fer aportacions, canvis i valorar les seves contribucions. Treballar en xarxa és indispensable avui dia, permet que ens comuniquem amb facilitat i millora el producte final.
A molts treballs de COED hem aprofitat diverses eines digitals per presentar alguns treballs. Hem identificat conceptes claus, hem seleccionat, comparat i organitzat informacions adients a l'objectiu del treball, hem dissenyat la manera de presentar-lo, l'hem compartit a la xarxa entre els membres del grup i avaluat les diverses contribucions i finalment hem creat i publicat el producte final.
Així el treball d'identitat i territori l'hem elaborat amb SlideRocket una altra eina web 2.0 que facilita la creació, administració i l'ús compartit de presentacions amb un gran impacte visual.
Amb el mateix propòsit en altres ocasions hem utilitzat Prezi, un altre servei per fer presentacions en línia.
Veiem, en definitiva, que les activitats fetes a GITIC o COED tenen relació clara amb la Taxonomia de Bloom per a l'era digital.